L'aula
La disposició d’una aula, així com les instal·lacions de què se serveix, són elements que ben cohesionats sempre faciliten l’aprenentatge d’una nova llengua, permeten que l’alumne focalitzi l’atenció dins un entorn preestablert i en milloren el seu rendiment.
El millor record de què disposo d’una aula d’idiomes és una de les classe de l’Escola Oficial d’Idiomes on vaig cursar la meva iniciació al francès. Les cadires estaven disperses per tota la classe—una mica com els alumnes volien—i això aportava tranquil·litat i relax o, al menys, és el que a mi m’aportava. També recordo que a les parets hi havia pòsters il·lustratius de Provenza, amb alguna cita en francès d’algun autor autòcton. Potser molts dels meus companys no es van fixar en els pòsters, però personalment sóc una persona força dispersa—o amb curiositat, depèn com ho vulgueu mirar—i tendeixo a “desconnectar” i scannejar el meu voltant. Penso que aquell petit detall va ser positiu per una classe d’idiomes, ja que permetia que l’alumne pogués llegir i saber alguna cosa nova de la cultura francesa. És evident que allò només era un petit material d’ambientació i que la feina de buscar la cita i saber de què parlava era feina de l’alumne, però de tota manera el professor ja hi havia pensat prèviament.
També hi havia un panell de noticies i anuncis on el professor penjava setmanalment informació sobre esdeveniments que es feien arreu de Barcelona, i que tenien a veure am la llengua francesa; hi havia anuncis d’exposicions, concerts, pel·lícules,etc.Un altre cop, però, la curiositat de l’alumne era imprescindible.
Les instal·lacions d’àudio i vídeo eren molt bones. Hi havia una pantalla que es desplegava del sostre cada cop que el professor volia fer un exercici amb pantalla i hi havia dos o tres altaveus que repartien la veu per tota l’aula de manera que tota la classe podia escoltar perfectament allò que es deia.
Quant a la metodologia en grup o individualitzada, he de dir, com he comentat anteriorment, que sóc partidària d’anar treballant poc a poc però de manera individual—voldria matisar aquest punt ja que sembla, segons el comentari que he rebut en el meu blog, que hi ha hagut una malentès del concepte “individual”. No em referia tant al fet d’anar aprenent de manera autònoma,jo sola, com al fet de la metodologia en un context educatiu. Quan em referia a un ensenyament individual, em referia a la metodologia d’ensenyament; és a dir, a la forma d’aprendre dins l’aula—individual en oposició a treballar en parelles o grups. Tot i així, també és cert que de vegades, poder compartir coneixements i observacions—sobretot en els primers cursos d’una llengua—amb algun company o companya, pot reforçar els estímuls i ajudar a comprendre més fàcilment algun concepte oblidat.
1 comentario
lucile -