L'avaluació
L’avaluació és un concepte clau per al desenvolupament de qualsevol àmbit del coneixement. Mitjançant una “avaluació” realista, tan l’estudiant com el professor poden saber o, si més no intuir, quin grau d’adquisició posseeix l’alumne en aquell moment.
Tanmateix, no sempre és fàcil determinar el grau de coneixement adquirit per l’alumne d’una matèria, i encara menys en l’àmbit de les llengües estrangeres, ja que resulta força difícil poder establir quins són els paràmetres exactes en els quals s’estableix una avaluació “real” de l’alumne.
De fet, a l’hora de portar a fi una avaluació hi ha molts condicionats que entren en joc i que poden ser decisius per establir una representació real del coneixement adquirit. Potser el dia que té lloc l’avaluació l’alumne no està del tot concentrat i el seu rendiment es mostra més baix que en altres ocasions; potser el qüestionari no està del tot ben formulat i això pot donar lloc a equívocs i males interpretacions, traduït en mals resultats. Per aquest motiu, hi ha línies d’ensenyament que cada cop es desmarquen més de l’estil d’avaluació tradicional, entès com l’avaluació del llapis i paper, i es plantegen una mena d’avaluació continuada en què els coneixements de l’alumnat es posen a proba en cada sessió d’ensenyament.
Personalment, estic a favor d’aquest tipus d’ensenyament ( el de la no-avaluació) ja que pel fet de no tenir gaire capacitat memorística, els meus resultats no són mai tan bons com jo penso que podrien ser. Els exàmens, penso, simplement demostren que una persona és capaç de memoritzar conceptes i regles que en poc més d’una setmana desapareixen, i no crec que aquest sigui l’objectiu de cap assignatura que s’imparteixi.
En canvi, la entrega periòdica de redaccions, d’interacció continua amb el professorat per tal “d’avaluar” la competència— no tan puntuar, com conèixer— de l’alumne, crec que són metodologies que poden funcionar d’allò més bé. Així mateix, penso que en tot cas, els treballs, les redaccions i altres tipus de presentacions no s’haurien de mostrar a l’estudiant. És a dir, cal que l’estudiant sàpiga en tot moment quin és el seu grau de competència—estic d’acord—, però no cal que sàpiga la nota que ha tret, ja que moltes vegades això comporta rivalitats entre alumnes i penso que això incentiva la competitivitat entre companys i no en reforça el desenvolupament eficaç de l'assignatura.
Una bona manera d’ajudar l’alumne en els seu procés d’aprenentatge, així com en la seva avaluació podria ser que el professor fes una llista de les qüestions que cada alumne hauria de millorar, des de punts precisos de sintaxi i gramàtica, fins a qüestions més precises d’expressió, i alhora podria donar materials complementaris o indicar quins tipus de materials l’alumne hauria de utilitzar per tal de millorar la competència en aquell camp. Això, és clar, comportaria que el nombre d’alumnes atorgats per a cada professor no fos gaire extens, per tal que el professor presti la dedicació i el temps necessari per a cadascun dels seus alumnes.
2 comentarios
jelly -
LOLES. T.(COLE>) -
Q ets profe?, JEJEJE.
A mi ja em vas fer d profe, a 8è, quina paciència, eh!!!!jejeje.
records.