Aprenent llengües
Primer de tot m’agradaria dir-vos que per raons personals no em serà possible assistir en persona a les classes presencials que s’imparteixen en aquesta assignatura. Així que per a tots aquells de vosaltres que no em conegueu en persona, podreu fer-vos una idea de com sóc a partir de les meves aportacions periòdiques i d’alguna fotografia que pengi.
Sé que no em serà possible gaudir de moltes de les aportacions que fareu a classe, raó per la qual penso que és molt bona idea disposar d’una infraestructura informàtica com aquesta, que permet comunicar-nos amb tanta rapidesa i efectivitat.
L’assignatura d’Ensenyament de Llengües em motiva per dues raons ben diferents però complementaries alhora. En primer lloc, amb els articles i la wiki podré expandir els meus coneixements de tot allò que està relacionat amb la didàctica de llengües—un punt que m’interessa particularment per a la meva feina com a professora. En segon lloc, m’ajudarà a adquirir familiaritat amb el temes que tractaré més endavant en el Treball Acadèmic d’ Ensenyament de Llengües.
La meva experiència aprenent llengües ha tingut lloc sempre a partir de “casualitats”. Mai vaig estar massa interessada per l’anglès a l’escola perquè ho considerava una assignatura més que havia d’aprovar, i l’aprenentatge tant del català com del castellà foren d’allò més natural; a casa parlava i mirava la televisió en català, mentres que a la família paterna els parlava en castellà. Així que mai em va costar gaire expressar-me en cap de les dues llengües, però per aquesta mateixa raó tampoc vaig parar gaire atenció al seu aprenentatge.
Quan tenia quinze anys, però, vaig tenir la gran sort de conviure amb un estudiant d’intercanvi d’Estats Units i aquella experiència em va encaminar cap un nou trajecte que encara avui dia dura. Em va fascinar tant el fet que una persona estrangera de la meva edat fos capaç d’expressar-se en una llengua que no era la seva, que tot just quan va marxar cap al seu país vaig començar a interessar-me per l’anglès sense parar. Al principi em va costar moltíssim llegir o entendre la lletra de cançons, ja que els meus coneixements gramaticals de l’anglès eren força limitats—per no dir nuls— i el meu cabdal lèxic era igual o pitjor que el gramatical. A base de constància, esforç i motivació personal, veient que cada cop anava entenent més tot allò que llegia i escoltava, vaig veure com amb gran rapidesa anava assimilant els coneixements que jo sola anava construint.
Després d’aquell estiu, vaig demanar als meus pares si podia anar a visitar el noi de l’intercanvia als Estats Unit— que, aprofito per presentar, es deia Ali i era d’ascendència musulmana—i com que van veure que realment mostrava un interès inusual m’hi van deixaren anar l’estiu de l’any següent. Tot i que només varen ser dos mesos, vaig aprendre moltíssimes coses tant de la cultura nord americana, com de la seva llegua i història.
L’experiència em va semblar poca cosa i vaig decidir que em volia quedar a viure als Estats Units durant una època per poder millorar el meu nivell d’anglès i el meu coneixement sobre la forma de ser d’aquella gent que tant em fascinava. Vaig anar a Denver, Colorado la tardor del següent any i vaig cursar el segon de Batxillerat en un institut públic de la ciutat.
Tot i que les vaig veure de tots els colors, la immersió lingüística i cultural a la que vaig ser sotmesa em va donar una capacitat d’absorció de coneixements que m’ha ajudat moltíssim en posteriors situacions comunicatives. Quan vaig arribar a la universitat, jo no sabia francès, però en cosa d’un any, el meu nivell es podia equiparar força al dels meus companys i companyes. És cert que aquest cop vaig haver de fer més esforç en menys poc temps perquè els cursos impartits a la universitat així ho requerien, però crec que si no hagués estat per la meva capacitat d’aprenentatge autònom, no hagués pogut desenvolupar els coneixements que anava adquirint.
Avui dia la única cosa que en recordo i que m’ha quedat com a memento de la meva relació—un pèl particular— amb les llegües, és la facilitat que aquella experiència em va atorgar per a l’aprenentatge de llengües i cultures noves. Ara com ara, no em fa por començar a estudiar una llengua nova, ja que sé de primera mà que els únics condicionants que fan falta per aconseguir dominar una llengua són: la paciència, la motivació i, això sí, una bona oïda pels accents!
1 comentario
971-322-5423 -